CA 

Clúster de muntanya
Clúster de muntanya
Clúster de muntanya
Previous slide
Next slide

El Clúster, naturalment

El Clúster Agroalimentari de Muntanya és l’organisme que agrupa els productors del sector alimentari de l’àmbit muntanyenc català, especialment de la comarca del Berguedà. El Clúster neix el 2014 per posar en valor els productes de proximitat, elaborats en aquestes zones d’una manera natural, amb garantia i qualitat de quilòmetre zero. Molts són fets artesanalment i de producció limitada, cosa que n’augmenta el valor qualitatiu.

PRODUCTES TÍPICS

PRODUCTES TÍPICS
– SECTOR PRIMARI –

Associats

CASACOIXBO
Casa Coix
masfogonellaok
Mas Fogonella
Redim-06
Ramaderia el Cingle
Redim-03
Mas Cal Ginto
Redim-05
Casa Macià

Fes-te soci del Clúster

Actualitat

Newsletter

Donant-nos el teu e-mail consenteixes que tractem les teves dades segons com s’indica a la política de privacitat.

Contacta'ns

Formulari

El concepte de muntanya

A Catalunya, els territoris considerats de muntanya ocupen un 46% de la superfície total del país, però el seu pes demogràfic és només d’un 5%. La Generalitat va definir a la Llei 2/1983 d’Alta Muntanya el que es considera com a àrees de muntanya, comarques de muntanya i zones de muntanya.  La norma abastava la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Solsonès, el Berguedà, el Ripollès i la Garrotxa.

El 2014, a instàncies de la mateixa Generalitat, un grup d’estudi revisa la llei i conclou que resta obsoleta. Aquest grup considera prioritari fomentar la implantació d’empreses i projectes econòmics viables que afavoreixin el creixement demogràfic i la fixació de residents permanents.

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima agrest que en limita l’activitat econòmica.
  • Disposar de recursos escassos; especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir com a mínim el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir altres condicions que comportin circumstàncies. excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya.