Qui som

Origen

El Clúster Agroalimentari de Muntanya es va fundar per iniciativa d’un grup de 36 empreses productores, ubicades a la comarca del Berguedà i classificades, en quatre grups estratègics de producte en funció del tipus de qualitat percebuda pel mercat: marca reconeguda, natural, gurmet i ecològic.

A partir d’un estudi de base i posicionament va emergir que als públics objectiu dels quatre grups els hi compraven el mateix valor essencial o genèric: diferenciació de l’assortiment bàsic amb “producte de qualitat molt superior, típic del territori de muntanya”.

Aquesta sensibilitat de valors dels clients posa de manifest que una de les segmentacions mentals de mercat que fan, la realitzen en funció de la variable “territori” i un dels segments és el “territori muntanya”, dins del qual posicionen les diferents comarques i zones de muntanya de Catalunya amb el seus productes mes típics.

Grups estratègics

Els seus principals mercats de referència més adients pels respectius grups són:

 

cluster-muntanya-tabla2

Territori de muntanya

El territori. Els territoris de Catalunya considerats de muntanya estan definits a la Llei 2/1983, d’alta muntanya de la Generalitat de Catalunya, que estableix com àrees de muntanya les comarques de muntanya i les zones de muntanya. Aquest conjunt representa el 46% de la superfície total de Catalunya i un pes demogràfic inferior al 5% de la població del Principat.

 

Imatge 1. Territori de muntanya de Catalunya

mapa-1mapa-2

Font. Informe anual sobre la indústria a Catalunya 2012

Les comarques de muntanya es caracteritzen per:

  • Tenir una altitud, un terreny pendent i un clima clarament limitadors de les activitats econòmiques.
  • Disposar de recursos que són escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals.
  • Tenir una baixa densitat de població en relació amb el valor mitjà de Catalunya.

Les zones de muntanya són territoris configurats per un o més termes municipals no situats en comarques de muntanya que reuneixen alguna de les següents condicions:

  • Tenir situat, com a mínim, el 65% de la superfície en cotes superiors a 800 metres.
  • Tenir un pendent mitjà superior al 20% i tenir situat el 60%, com a mínim, de la superfície en cotes superiors a 700 metres.
  • Reunir condicions que, sense arribar als valors assenyalats en els apartats anteriors, comportin circumstàncies excepcionals limitadores de l’activitat econòmica, i especialment de la seva producció agrària, que els facin equiparables a les zones de muntanya definides d’acord amb els apartats anteriors.

 

Estructura empresarial. Si bé Espanya i Catalunya amb un 96% i 93% respectivament de pimes manifesten una estructura atomitzada, el territori de muntanya amb un 99,4%, del qual un 98,5% és petita i un 94,6% és microempresa, encara ho és molt més..

e

Taula 1. Presència d’empreses per estrat d’assalariats

d

Font. Elaboració pròpia a partir Idescat i dades del Directori DIRCE de l’INE, gener 2013.

Número d’empreses agroalimentàries. El territori de muntanya de Catalunya disposa d’entre 1.875 i 2.300 indústries alimentàries i 11.170 explotacions agràries.

Diferenciació. L’avantatge bàsica que permet mantenir-se a les pimes del territori de muntanya consisteix en la diversitat en productes de qualitat i proximitat als recursos que utilitzen (agrícoles com cereals, pastures, fruits del bosc, ramaders, etc.) que els permeten aprofitar millor la diferenciació dels seus productes.

Economies d’escala. El territori de muntanya de Catalunya, al tenir una estructura tan atomitzada i unitats de producció geogràficament disperses, no pot aprofitar les economies d’escala en recursos, producció, distribució, accés i qualitat de finançament, capacitat per generar innovació, diversitat d’activitats i comptar amb personal qualificat

Distribució. Els productors del territori de muntanya, que ja parteixen amb més desavantatge en costos, també pateixen més en preus de venda, a causa de l’elevada concentració de la distribució i constant desaparició de petit comerç.

Tecnologia. En un aspecte tan important com la tecnologia, el territori de muntanya disposa de molt poc personal qualificat en activitats d’alt contingut tecnològic (indústria de tecnologia alta, mitjana alta i serveis de tecnologia alta-punta) i de l’economia del coneixement en sentit ampli (alt contingut tecnològic i serveis basats en el coneixement), fet que també condiciona la competitivitat.

 

Valoració qualitativa

Producte

A tots els productors de tots els grups estratègics els valoren essencialment la “diferenciació respecte als seus competidors amb productes de qualitat superior, típics del territori de muntanya” als que hi associen els següents conceptes i valors de qualitat.

Imatge del territori

  • Sa, natural, saludable, tradició, excel·lent, autèntic, valorant les seves comarques com privilegiades (verge, paisatge, sa i natural, aire lliure, verd, pastures i muntanyes …).
  • Productes singulars (embotits, formatges, bolets, castanyes, fruits del bosc, etc.).
  • Els clients valoren moltíssim la proximitat, tant des de la perspectiva de la confiança, la sensació de coneguts, l’anomenat “ultrafresc” detall sofriment de producte, transport, servei, temps mínim, etc.

Imatge dels productors

  • Productors tradicionals que utilitzen mètodes tradicionals de qualitat superior.
  • Que disposen d’accés directe a matèries primeres de gran qualitat (cereals, patates, cultius d’estiu, bolets, fruites del bosc, etc.)
  • Que tenen molt bona capacitat, nivell, eficàcia i especialització per produir bona diferenciació en qualitat, entre alta i molt alta. A més, ofereixen producte propi, cosa que els transmet molta confiança.
  • Especialment als sectors gourmet i ecològic els valoren molt i els reconeixen com a molt bons especialistes, que dominen el seu producte i saben transmetre bé el seu coneixement.
  • Als grups de petits productors se’ls suposa més qualitat perquè se’ls associa una imatge de productors més artesanals, tradicionals, amb capacitats i de proximitat a matèries primeres més naturals, com a les d’abans.

 

Imatge dels productes:

  • Molt ben diferenciats. Productes típics considerats molt interessants comercialment, els seus productors els saben aconseguir extraordinàriament bé i a sobre, tenen tradició.
  • Singulars de la naturalesa (bolets, castanyes, fruits del bosc, etc.).
  • Innovació. Creuen que tenen molta capacitat per diferenciar-se més en valor, nombre de productes i varietat.